Les parets que separen el nostre "jardinet" del dels veïns
estaven pintades, però la humitat que pujava de
la terra feia que la pintura caigués. A mi no m'agradava, perquè feia sensació
de brut. Llavors va ser quan vaig pensar
en fer un trencadís.
Pels vols de l'any 2000, vam anar a la Bisbal a buscar rajoles de ceràmica a baix preu. A la fàbrica ens van dir que no en venien de trencades: que les llençaven. Ens van dir que podíem agafar les que volguéssim. A la pila n'hi havia de tots colors: verds, marrons, grocs... els meravellosos colors de la nostra ceràmica vidriada!
Un cop a casa amb tots els sacs, vaig seleccionar, per
colors, les peces i començar a trencar-les a cop de martell i guardar-les en
capses. La meva idea era fer un arbre. La meva primera paret feia 6 metres
d'ample per 80 cm d'alçada. Poca alçada per un arbre. El vaig fer ample i sense
acabar la capçada. Primer, vaig buscar el centre de la paret i vaig començar
pel tronc; després, les branques,.. i mentre anava enganxant amb ciment els
trossets dels colors marrons, vaig pensar en donar significat a l'arbre. Tindria
tres branques, una per a cada fill. En aquells moments havien nascut les nenes.
En la branca del Marc hi vaig penjar dos ceràmiques vermelles, que
representaven la Carla i la Júlia; a la branca de l'Anna, una, la Marta, la d'en
Lluís sola, no tenia fills.
L’obra s’allargava; jo
no tenia massa temps, treballava. I posats a donar significat, el terra és de color groc, com la nostra terra
fèrtil i el groc dels camps de blat. El cel del costat esquerra de l'arbre, hi ha un sol i núvols. A costat dret, el cel
va degradant en tons blaus, des dels clars fins als foscos, amb estels i la lluna.
Quedaven les parets laterals de 40 cm d’'alçada i 6 metres de
llarg. Què fer? Vaig representar tot el meu país: a llevant el mar amb rajoles
blaves, fent onades i boscos verds; a ponent, muntanyes marrons i boscos verds.
Finalment, uns nombres que recorden l'any que el vaig acabar: 2002. Any dedicat a Antoni Gaudí.
Ah! Després va néixer en Pau, vaig trencar una rajola verda
i vaig enganxar la vermella al costat de la Marta. L'any 2010, va néixer en
Ferran i va arribar l’Hudson: dues
rajoles vermelles a la branca d'en Lluís.
