Podeu visualitzar-ho clicant sobre la imatge
diumenge, 8 de juny del 2014
dimarts, 13 de maig del 2014
dilluns, 5 de maig del 2014
EX-LIBRIS I EXLIBRISTES
....Aquestes vinyetes que s’adhereixen a les guardes d’un
llibre i l’enriqueixen artísticament i que anomenem ex-libris, s’originaren quan un bon dia, un propietari d’un llibre
hi escrigué aquestes paraules o unes de semblants: Aquest
llibre pertany a... Se’n coneixen
bellíssim exemples mossàrabs dels segles VIII
i IX amb originals decoracions jeroglífiques
i cal·ligràfiques. Però és a partir de la invenció de la impremta en el s. XV
que els ex-libris prenen la forma actual, són reproduïts mecànicament i
s’imposen a les biblioteques de l’època. Els nobles, els bisbes, els monestirs, únics
posseïdors de llibres els marcaren amb el seu escut nobiliari com a signe de
propietat... al pas del segle XIX i XX,
la cultura i el bon gust artístic no són ja monopoli ni patrimoni de classes selectes, molta gent del món de la
cultura i de les lletres.., vol també la seva marca de propietat, que, en no
tenir un peculiar i conegut escut d’armes, esdevindrà més aviat un signe
d’identitat.
Del 22 al 28 d’abril, s’ha celebrat el XXXV Congrés Internacional
d’exlibristes Catalunya 2014, coincidint amb el 25 anys de
l’Associació Catalana d’ex-libris, i també amb el 2014, a Vila-Seca, Tarragona. Ha estat un èxit en
participació: 23 països d’arreu del món, 240 congressistes, que han quedat
meravellats de la nostra terra, primer el dia la fira de Sant Jordi a
Tarragona, visita al Monestir de Poblet,
visita a Barcelona (Modernisme i Gaudi), visita a Reus, visites a varies
exposicions i conferencies, cloenda amb un esplèndid sopar de gala.
També hi havia un concurs d’ex-libris, en diferents
tècniques de gravat. Han concursat 365 persones de 41 països, amb 1153 obres. Autentiques joies.
Gràcies a tots els
que heu fet possible aquest esdeveniment !
diumenge, 6 d’abril del 2014
EL TRENCADÍS
Les parets que separen el nostre "jardinet" del dels veïns
estaven pintades, però la humitat que pujava de
la terra feia que la pintura caigués. A mi no m'agradava, perquè feia sensació
de brut. Llavors va ser quan vaig pensar
en fer un trencadís.
Pels vols de l'any 2000, vam anar a la Bisbal a buscar rajoles de ceràmica a baix preu. A la fàbrica ens van dir que no en venien de trencades: que les llençaven. Ens van dir que podíem agafar les que volguéssim. A la pila n'hi havia de tots colors: verds, marrons, grocs... els meravellosos colors de la nostra ceràmica vidriada!
Un cop a casa amb tots els sacs, vaig seleccionar, per
colors, les peces i començar a trencar-les a cop de martell i guardar-les en
capses. La meva idea era fer un arbre. La meva primera paret feia 6 metres
d'ample per 80 cm d'alçada. Poca alçada per un arbre. El vaig fer ample i sense
acabar la capçada. Primer, vaig buscar el centre de la paret i vaig començar
pel tronc; després, les branques,.. i mentre anava enganxant amb ciment els
trossets dels colors marrons, vaig pensar en donar significat a l'arbre. Tindria
tres branques, una per a cada fill. En aquells moments havien nascut les nenes.
En la branca del Marc hi vaig penjar dos ceràmiques vermelles, que
representaven la Carla i la Júlia; a la branca de l'Anna, una, la Marta, la d'en
Lluís sola, no tenia fills.
L’obra s’allargava; jo
no tenia massa temps, treballava. I posats a donar significat, el terra és de color groc, com la nostra terra
fèrtil i el groc dels camps de blat. El cel del costat esquerra de l'arbre, hi ha un sol i núvols. A costat dret, el cel
va degradant en tons blaus, des dels clars fins als foscos, amb estels i la lluna.
Quedaven les parets laterals de 40 cm d’'alçada i 6 metres de
llarg. Què fer? Vaig representar tot el meu país: a llevant el mar amb rajoles
blaves, fent onades i boscos verds; a ponent, muntanyes marrons i boscos verds.
Finalment, uns nombres que recorden l'any que el vaig acabar: 2002. Any dedicat a Antoni Gaudí.
Ah! Després va néixer en Pau, vaig trencar una rajola verda
i vaig enganxar la vermella al costat de la Marta. L'any 2010, va néixer en
Ferran i va arribar l’Hudson: dues
rajoles vermelles a la branca d'en Lluís.
dissabte, 29 de març del 2014
dimarts, 25 de març del 2014
EL JARDINET
...”A la part de sota, ombrosa, veig els arbres plantats per la
besàvia: l’avet altíssim, lluitador, enyoradís dels Pirineus; el magnolier
sumptuós i cansat, les fulles flairoses del llorer de baies amargues...” M.Àngels Anglada “Les closes”
EL JARDINET
Jo sempre havia viscut en pisos, tant a casa amb els pares,
com de casada. A l’estiu, quan els nens eren petits, vam viure en dos pisos
llogats a Castellterçol. Jo tenia ganes de trepitjar terra. Cuidar arbres,
plantar flors... Finalment, des de fa vint anys, vivim en una casa que té un
petit jardí.
La casa fa 6 metres d’ample i té un pati de 6 metres de
llarg enrajolat, es pugen 3 esglaons i ja ens trobem al jardí que té 6 metres més
de llarg. El meu tros de terra pera trepitjar és petit. El vam cobrir amb gespa
i hi vaig plantar: un codonyer, una prunera i una pomera. Són arbres que
aguanten el fred, de fulla caduca per tal que hi hagi ombra a l’estiu i sol a l’hivern.
Per l’abril s’omplen de flors de color
rosat. Moltes flors,.. però pocs fruits. Arrambat a la paret que separa els
veïns hi vaig plantar: marialluïsa, menta, sàlvia, romaní, tarongina,
farigola, i a l’altre costat rosers,
margarites, primaveres de tots colors, un llessamí d’hivern i una gran xeringuilla. Un seguit de testos plens
de maduixeres, sobre la paret, fan de barana. També hi ha una parra que
s’enfila fins a la terrasseta del primer pis. La parra es de raïm moscatell. És
boníssim, però també ho saben els pardals. Ara han aprés a foradar les bosses
amb què protegeixo els gotims.
Jo hem sentia molt contenta i orgullosa del meu tros de
terra. Un dia van venir a sopar uns amics del meu fill Lluís, sopaven al pati,
jo estava a dalt, a la terrassa, i escolto com la Marta diu – Oh, quin jardinet més bonic!
Malgrat que ella ho va dir amb espontània sinceritat, jo hem
vaig sentir, ... no ho sé... des d’aquell
dia, el meu tros de terra de 6x6... és el “ EL JARDINET”
14 de març de 2014
dissabte, 15 de març del 2014
XAROP DE SAÜC
”Remei per a tota classe de febre. En una olla o tupí nou, de cabuda dos
porrons...” M.Àngels Anglada “Les closes”
XAROP DE SAÜC
20 – 30 rams de flor
de saüc
2 llimones orgàniques
2 cullerades acid
cítric
650 grams de sucre (millor si és de canya pel color i el
sabor)
1 litre d’aigua
Preparació:
1.-Esbandir amb molta cura les flors i posar-les en un recipient
gran, millor plàstic.
2.-Rentar i tallar les llimones en rodanxes, afegir-les
sobre les flors, també l'acid cítric.
3.-Fer arrencar el bull a l’aigua amb el sucre i tirar
aquest almívar sobre les flors, tapar, quan estigui fred posar-ho a la nevera durant 5 ó 6 dies. Remenar de tant en tant.
Colar i posar el xarop en ampolles molt netes i guardar-ho a la nevera. Si és vol guardar molt de temps, és pot congelar o be afegir conservant. El conservant por ser Benzoat de sodi.
Es posen dos dits de xarop en un got i s’acaba d’omplir d’aigua fresca. Es molt refrescant, treu la set. Te un sabor molt
agradable... deliciós!
Notes:
El saüc és un arbust caducifoli de 4-6 m (rarament 10 m)
d’altura. Floreix al mes de juny. La seva flor seca serveix per infusions per
curar els constipats i calmar la tos.
Dels fruits, al mes d’agost, uns rams amb boletes negres és fa confitura. Vigilar que siguin molt negres, quan son vermelles poden ser tòxiques.
Dels fruits, al mes d’agost, uns rams amb boletes negres és fa confitura. Vigilar que siguin molt negres, quan son vermelles poden ser tòxiques.
A totes les cases de pagès hi havia un saüc, també utilitzaven les flors per guarir les ferides del bestiar.
L’acid cítric és pot comprar en grans drogueries (Drogueria Boter- Badalona)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)