diumenge, 15 de desembre del 2013

LA CUCALA



LA CUCALA

Una mena d’alegria salvatge van tenir tots aquells soldats en saber que s’havia acabat la guerra i que ells tornaven a casa... va ser dur començar de nou, havien perdut, tampoc s’esperaven aquella freda repressió, el record dels companys que s’havien quedat pel camí... Malgrat tot, el temps passa,  la vida continua...

dissabte, 7 de desembre del 2013

SÓC JO MATEIXA


.... Així i tot, no es va descoratjar, i el toc de plegar el va sorprendre mentre acariciava els dos perfils de la tapa... (El violí d'Auschwitz.  -M.Àngels Anglada)




 Sóc, una altra vegada, jo mateixa: sóc la que sempre estic rumiant que puc fer... m’agrada quasi tot, gaudeixo de muntar comptabilitats, ara és molt fàcil, amb els programes informàtics sempre et quadren els números, abans havies d'anar fent columnes en les fitxes del llibre major, i suma que sumaràs, i al fer el balanç sempre hi havia diferències, i torna a buscar si havies escrit les xifres correctes al seu lloc i torna a sumar... 

Una altre cosa en la que sóc jo mateixa: és davant uns trossos de roba, abans fent bruses, faldilles,  pantalons...  Ara ja no. Avui vaig  buscant creativitat i jugant amb els colors intentant crear o copiar artesania, ho faig a la nit, gaudint  del silenci, quan no truca el telèfon.

Un altre moment deliciós és havent dinat... Llegir un llibre.. I sentir la remor del vent, la calor del sol,  l’olor de les plantes, com m’acarona la son...