SANT FRUITÓS

El 21 de gener dins el marc de la setmana dels barbuts, la mes freda de l’any, a Castellterçol es celebra la festa major d’hivern.

A les 9 del matí, ja s’ha encès una gran foguera amb el tronc de l’arbre  que ha guarnit la plaça Vella durant les festes nadalenques, també posen unes brases dins unes graelles on cada ú es cou uns talls  de cansalada i amb unes forques van torrant  llesques  de pa. Tot el poble, un moment o altre va  a la plaça compartint tots junts l’esmorçar, fins i tot els nens es fan les seves torrades, s'acompanya amb vi.  Tota la vianda va  a càrrec del Ajuntament.

  A mi m’agrada molt aquesta festa, malgrat que faci fred, (enguany estàvem a 4 graus sota zero),  el fum del foc ens deixa una olor a llar...,  i  lo millor de tot és que la cansalada de Sant Fruitós no te colesterol i no engreixa!!!

 

A les 11 del matí hi ha el lliurament dels premis del concurs de pessebres, que un Jurat a determinat entre les famílies que hi han participat..

També hi ha parades de fira.

A les 12, a l’església,  ofici en honor a Sant Fruitós.  

ELS TRES TOMBS

Sant Antoni Abad, nascut a l’antic Egipte , a la regió de Tebaida, expliquen els seus biògrafs, que va venir a Barcelona a l’època que el Sant obrava prodigis.  En arribar a Barcelona es va trobar amb una truja que portava un porquet a la boca i que no podia caminar ja que havia nascut esguerrat.  La truja va posar el garrinet als peus del sant el qual va beneir l’animaló i al acte es va posar a caminar. Expliquen que la truja va seguir sempre mes al sant fins a  la seva mort als 103 anys, el porc es va cuidar d’enterrar el sant. Des de  llavors se sol dibuixar  i esculpir a sant Antoni amb un poquet al costat.

A Castellterçol les tradicions populars i gremials, s’han mantingut  al llarg dels anys gràcies a la ferma voluntat dels qui cada any organitzen la festivitat del sant.

La festa de Sant Antoni Abad però, en els darrers anys ha agafat una volada que uns quants anys enrere no tenia. Si  bé es cert que cap els anys 50 del segle passat, el bestiar de peu rodó que formaven els cavalls, eugues, mules, burros i burrets a la festa del patró, omplien places i carrers en la seva desfilada dels tres tombs,. Van anar desapareixent de manera  espectacular, tota vegada les maquines i tractors van suplir les tasques que dits animals  feien.

Els abanderats cada any es renovem segons l’ordre que ocupen a la llista d’agremiats, son els qui carreguen amb la responsabilitat d’organitzar la festa en tots  els seus detalls, carrega que porten ben de  gust a canvi de tenir l’honor de ser els  abanderats de l’any.

La festa es molt lluïda, hi participa tot el poble, primer ofici en honor del patró, esmorzar amb coca i vi bo al local de l’Anla (antiga fabrica tèxtil convertida en local social), després la cavalcada, amb la benedicció dels animals i tractors. A les 6 de la tarda cafè concert, per la orquestra  Rosaleda (fa 60 anys  que ens acompanyen) i finalment ball,  traspàs de capes i barrets dels administradors  que surten amb el que entren.



 No ens descuidem el tortell de massapà. Postre que es menja a totes les cases.

PESSEBRES I PESSEBRISTES

En el setembre del 2005, vam rebre un fulletó amb la informació que començava un curset de pessebrisme.  La Carla, la meva neta, va dir que l’hi agradaria fer-lo. Vam anar a fer la inscripció i ens van dir que el curset no estava pensat per a nens de 7 anys,  la solució era que ens apuntéssim les dues.

Cada divendres anàvem al taller, ens van ensenyar a fer plaques de guix, a dibuixar el planell de la construcció, vigilant la perspectiva, a tallar-lo, a marcar les portes i les finestres,  les dovelles, a marcar les pedres, amb la gúbia a fer les teulades, a muntar les cases i les muntanyes, els arbres... i finalment pintar-lo.

Jo em vaig enamorar de la gent del taller, tothom ens  dedicava el seu temps, malgrat tenien el seu pessebre per fer... eren gent senzilla, de cor net i mirada clara, com aquells pastors que en sentir l’anunci de l’àngel, ho deixaren tot per anar a l’establia...





La Carla ja no ve a fer pessebres, però jo  hi estic enganxada... Els meus pessebres son molt senzills, no tinc gaire temps, fa quatre anys que també faig les figures amb cartó pedra. Enguany  representen la cançó de les figures del pessebre  “... la dona que renta, la vella que fila..”

A l’exposició hi ha un pessebre monumental, el fan varis membres de l’associació, trien un tema i el desenvolupen. Aquest any és un paisatge  rural de Castellterçol, amb les masies El Coubó i El Carner,  i una cova on hi ha el naixement. Les figures les ha fet en Josep Vives.

I no us poso cap més fotografia per que no hi cabrien, no sabria quina triar... el de l’Agustina, el de l’Ignasi, el del David i el Pere, el del Joan, el del Josep,  el de la  Palmira...  fins a  30 joies,  i aleshores no vindríeu a gaudir de l’exposició.... i em sabria greu.

Castellterçol – Plaça dels Estudis 6-9  edifici de les escoles velles.