Sant Antoni Abad, nascut a l’antic Egipte , a la regió de
Tebaida, expliquen els seus biògrafs, que va venir a Barcelona a l’època que el
Sant obrava prodigis. En arribar a
Barcelona es va trobar amb una truja que portava un porquet a la boca i que no
podia caminar ja que havia nascut esguerrat.
La truja va posar el garrinet als peus del sant el qual va beneir
l’animaló i al acte es va posar a caminar. Expliquen que la truja va seguir
sempre mes al sant fins a la seva mort
als 103 anys, el porc es va cuidar d’enterrar el sant. Des
de llavors se sol dibuixar i esculpir a sant Antoni amb un poquet al
costat.
A Castellterçol les tradicions populars i gremials, s’han
mantingut al llarg dels anys gràcies a
la ferma voluntat dels qui cada any organitzen la festivitat del sant.
La festa de Sant Antoni Abad però, en els darrers anys ha
agafat una volada que uns quants anys enrere no tenia. Si bé es cert que cap els anys 50 del segle
passat, el bestiar de peu rodó que formaven els cavalls, eugues, mules, burros
i burrets a la festa del patró, omplien places i carrers en la seva desfilada
dels tres tombs,. Van anar desapareixent de manera espectacular, tota vegada les maquines i
tractors van suplir les tasques que dits animals feien.
Els abanderats cada any es renovem segons l’ordre que ocupen
a la llista d’agremiats, son els qui carreguen amb la responsabilitat
d’organitzar la festa en tots els seus
detalls, carrega que porten ben de gust
a canvi de tenir l’honor de ser els
abanderats de l’any.
La festa es molt lluïda, hi participa tot el poble, primer
ofici en honor del patró, esmorzar amb coca i vi bo al local de l’Anla (antiga
fabrica tèxtil convertida en local social), després la cavalcada, amb la
benedicció dels animals i tractors. A les 6 de la tarda cafè concert, per la
orquestra Rosaleda (fa 60 anys que ens acompanyen) i finalment ball,
traspàs de capes i barrets dels administradors
que surten amb el que entren.
No ens descuidem el tortell de massapà. Postre que es menja a totes les cases.
No ens descuidem el tortell de massapà. Postre que es menja a totes les cases.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada