dissabte, 29 de març del 2014
dimarts, 25 de març del 2014
EL JARDINET
...”A la part de sota, ombrosa, veig els arbres plantats per la
besàvia: l’avet altíssim, lluitador, enyoradís dels Pirineus; el magnolier
sumptuós i cansat, les fulles flairoses del llorer de baies amargues...” M.Àngels Anglada “Les closes”
EL JARDINET
Jo sempre havia viscut en pisos, tant a casa amb els pares,
com de casada. A l’estiu, quan els nens eren petits, vam viure en dos pisos
llogats a Castellterçol. Jo tenia ganes de trepitjar terra. Cuidar arbres,
plantar flors... Finalment, des de fa vint anys, vivim en una casa que té un
petit jardí.
La casa fa 6 metres d’ample i té un pati de 6 metres de
llarg enrajolat, es pugen 3 esglaons i ja ens trobem al jardí que té 6 metres més
de llarg. El meu tros de terra pera trepitjar és petit. El vam cobrir amb gespa
i hi vaig plantar: un codonyer, una prunera i una pomera. Són arbres que
aguanten el fred, de fulla caduca per tal que hi hagi ombra a l’estiu i sol a l’hivern.
Per l’abril s’omplen de flors de color
rosat. Moltes flors,.. però pocs fruits. Arrambat a la paret que separa els
veïns hi vaig plantar: marialluïsa, menta, sàlvia, romaní, tarongina,
farigola, i a l’altre costat rosers,
margarites, primaveres de tots colors, un llessamí d’hivern i una gran xeringuilla. Un seguit de testos plens
de maduixeres, sobre la paret, fan de barana. També hi ha una parra que
s’enfila fins a la terrasseta del primer pis. La parra es de raïm moscatell. És
boníssim, però també ho saben els pardals. Ara han aprés a foradar les bosses
amb què protegeixo els gotims.
Jo hem sentia molt contenta i orgullosa del meu tros de
terra. Un dia van venir a sopar uns amics del meu fill Lluís, sopaven al pati,
jo estava a dalt, a la terrassa, i escolto com la Marta diu – Oh, quin jardinet més bonic!
Malgrat que ella ho va dir amb espontània sinceritat, jo hem
vaig sentir, ... no ho sé... des d’aquell
dia, el meu tros de terra de 6x6... és el “ EL JARDINET”
14 de març de 2014
dissabte, 15 de març del 2014
XAROP DE SAÜC
”Remei per a tota classe de febre. En una olla o tupí nou, de cabuda dos
porrons...” M.Àngels Anglada “Les closes”
XAROP DE SAÜC
20 – 30 rams de flor
de saüc
2 llimones orgàniques
2 cullerades acid
cítric
650 grams de sucre (millor si és de canya pel color i el
sabor)
1 litre d’aigua
Preparació:
1.-Esbandir amb molta cura les flors i posar-les en un recipient
gran, millor plàstic.
2.-Rentar i tallar les llimones en rodanxes, afegir-les
sobre les flors, també l'acid cítric.
3.-Fer arrencar el bull a l’aigua amb el sucre i tirar
aquest almívar sobre les flors, tapar, quan estigui fred posar-ho a la nevera durant 5 ó 6 dies. Remenar de tant en tant.
Colar i posar el xarop en ampolles molt netes i guardar-ho a la nevera. Si és vol guardar molt de temps, és pot congelar o be afegir conservant. El conservant por ser Benzoat de sodi.
Es posen dos dits de xarop en un got i s’acaba d’omplir d’aigua fresca. Es molt refrescant, treu la set. Te un sabor molt
agradable... deliciós!
Notes:
El saüc és un arbust caducifoli de 4-6 m (rarament 10 m)
d’altura. Floreix al mes de juny. La seva flor seca serveix per infusions per
curar els constipats i calmar la tos.
Dels fruits, al mes d’agost, uns rams amb boletes negres és fa confitura. Vigilar que siguin molt negres, quan son vermelles poden ser tòxiques.
Dels fruits, al mes d’agost, uns rams amb boletes negres és fa confitura. Vigilar que siguin molt negres, quan son vermelles poden ser tòxiques.
A totes les cases de pagès hi havia un saüc, també utilitzaven les flors per guarir les ferides del bestiar.
L’acid cítric és pot comprar en grans drogueries (Drogueria Boter- Badalona)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)