EL JARDINET

...”A la part de sota, ombrosa, veig els arbres plantats per la besàvia: l’avet altíssim, lluitador, enyoradís dels Pirineus; el magnolier sumptuós i cansat, les fulles flairoses del llorer de baies amargues...”        M.Àngels Anglada  “Les closes”

EL JARDINET

Jo sempre havia viscut en pisos, tant a casa amb els pares, com de casada. A l’estiu, quan els nens eren petits, vam viure en dos pisos llogats a Castellterçol. Jo tenia ganes de trepitjar terra. Cuidar arbres, plantar flors... Finalment, des de fa vint anys, vivim en una casa que té un petit jardí. 

 

La casa fa 6 metres d’ample i té un pati de 6 metres de llarg enrajolat, es pugen 3 esglaons i ja ens trobem al jardí que té 6 metres més de llarg. El meu tros de terra pera trepitjar és petit. El vam cobrir amb gespa i hi vaig plantar: un codonyer, una prunera i una pomera. Són arbres que aguanten el fred, de fulla caduca per tal que hi hagi ombra a l’estiu i sol a l’hivern. Per  l’abril s’omplen de flors de color rosat. Moltes flors,.. però pocs fruits. Arrambat a la paret que separa els veïns hi vaig plantar: marialluïsa, menta, sàlvia, romaní, tarongina, farigola,  i a l’altre costat rosers, margarites, primaveres de tots colors, un llessamí d’hivern  i una gran xeringuilla. Un seguit de testos plens de maduixeres, sobre la paret, fan de barana. També hi ha una parra que s’enfila fins a la terrasseta del primer pis. La parra es de raïm moscatell. És boníssim, però també ho saben els pardals. Ara han aprés a foradar les bosses amb què protegeixo els gotims.

Jo hem sentia molt contenta i orgullosa del meu tros de terra. Un dia van venir a sopar uns amics del meu fill Lluís, sopaven al pati, jo estava a dalt, a la terrassa, i escolto com la Marta diu –  Oh, quin jardinet més bonic!

Malgrat que ella ho va dir amb espontània sinceritat, jo hem vaig sentir, ... no ho sé... des  d’aquell dia, el meu tros de terra de 6x6... és el “ EL JARDINET”

14  de març de 2014