La mare al voltant de les 7 de la tarda em deia – Agafa la lletera (una gerra amb tapa i
una nansa, d'alumini) i ves a buscar la
llet.

La senyora Enriqueta, a vegades anava de tard i encara no
tenia la llet a punt, aleshores jo hem ficava un xic dins el caminet on estaven
lligades les vaques, darrera les
menjadores, amb molta ferum, i mirava com munyia, asseguda sobre un tamboret
amb la galleda entra les cames.
Quan arribava a casa la mare bullia la llet i a
mi m’agradava molt el tel que quedava a dalt el pot. A vegades en feia poc i la mare deia –Avui l’
Enriqueta l’ha batejada més que el costum.
Un decret o una llei al voltant dels anys 1950/60..? va prohibir els estables dins la ciutat, al·legant manca d’higiene i que les vaques estaven malaltes.
Ara comprem la llet o en tetra brik o en ampolles de plàstic i amb data de
caducitat.
A mi no m'agradava el tel, però si la llet sense bullir, directament de la lletera. Així un litre de llet, quan arribava a casa no hi era mai. M'agradat, coses com aquesta ja ni als pobles. Això si, som més higiènics.
ResponEliminaM'ha fet molta il·lusió rebre un comentari. Gràcies Quim
Elimina