"Sempre em costa d’adormir-me, la nit" (Maria Àngels Anglada) que hem fet una partida de cartes amb els amics.
Em va tornant a la
memòria, com si m’anés passant una cinta gravada que es repetís. I no es que em
posi nerviosa pel desig de guanyar, ens trobem per fer una “canasta” i parlar,
compartir vivències, fets del dia a dia, parlem més que juguem...
Però aquesta nit
havia estat força peculiar. La Montserrat i el Francesc ens van dir que el seu
fill petit, l’Oriol i la seva esposa Maria, serien pares d’una nena al mes de
gener, el primer fill. L’Oriol té 39 anys i ja fa 15 que es van casar...
El
coneixem de menut, i els records de totes les coses que hem viscut junts, excursions,
dinars, casaments, festes majors, veure’ls créixer junts amb els nostres
fills...
Em va deixar el gust d’una gran
joia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada