La meva àvia materna es deia
Beatriu, vivia amb els seus fills, el tiet Juanito i la tieta Maria, era una
casa de planta baixa que abans havia estat una polleria, l’entrada era molt
gran i alta de sostre, tant, que per una escala fosca i estreta s’accedia a un
altell amb 3 habitacions, una d’elles amb una finestra que donava sobre la
mateixa entrada. Els meus pares vivien a prop, raó per la qual jo estava sovint
a casa de l’avia.
La casa del costat, a la
cantonada del carrer hi havia la botiga del Sr. Peret, era cal adroguer. Estava
plena de sacs oberts, uns amb patates, uns amb seves, uns amb cigrons, uns amb
mongetes del ganxet, uns amb fesols, uns amb llenties, uns amb arròs. Tenien el
sucre, la pasta, la farina i la sal en calaixos. Al taulell hi havia un aparell
rodó transparent d’uns dos pams d’alçada amb una palanca que feia pujar l’oli i
es veia la ratlleta de la mesura, un petricó, mig litre, un litre... i l’abocaven
a l’ampolla que tu portaves. 
També sobre el taulell hi havia unes balances amb
dos plats, en un hi posaven unes peses
de metall i a l’altre allò que volies comprar dins una paperina de paper
d’estrassa. A la paret del darrera del taulell hi havia un moble amb
prestatges, hi havia molts pots de vidre grans,
amb caramels de menta i de
llimona, amb pastilles de caldo concentrat, amb branques de canyella, amb avellanes, amb
ametlles ... També tenien ous dins un
cistell de metall.
Les persones anaven a comprar el
que necessitaven pel dia a dia.
Quan et llegia veia l'adroguer del carrer del Pi de la meva infantesa. Ara hi ha una botiga de penjadors de disseny. El meu tiet "Papitu" treballava en una drogueria molt important del carrer d'Escudillers.
ResponEliminaAl costat de casa al Poblenou, també n'hi havia un com el teu, a Cal Paco de la tenda.
ResponElimina